Moments clau en la història de Catalunya. Episodis decisius o oportunitats perdudes?

Dijous dia 21 abril a les 19:00 – 20:30 tindrà lloc a la sala Oriol Bohigas (Ateneu Barcelonès) el debat Moments clau en la història de Catalunya. Episodis decisius o oportunitats perdudes? a càrrec d’Agustí Alcoberro, historiador i de Patrícia Gabancho, escriptora. Dues visions complementàries de dos autors que han publicat dues obres recents: “100 episodis clau de la història de Catalunya ” i “La mateixa pedra. Per què els moments brillants dels catalans acaben en no res”

Modera el debat Joan Solé Camardons, ponent de la Secció d’Història de l’Ateneu.

Entre els moments o episodis decisius Alcoberro destacaria: Pere el Gran, la (no) Decadència, la Guerra de Successió i l’exili austriacista, 1931-1939, el franquisme i la memòria històrica. Mentre que Gabancho triaria, entre altres, els fets al voltant de l’any 900, la Il·lustració o la Transició dels anys 70 que va viure en primera persona.

Al llarg de debat, es plantegen diverses preguntes, com ara:

  1. Per què Catalunya és l’única nació d’Europa que havent iniciat una renaixença cultural al segle XIX avui encara no és independent? I què us fa creure (si és així) que ara pot ser diferent?
  2. Quins trets caracteritzen o singularitzen la història de Catalunya? Hi ha alguns trets que defineixen el tarannà dels catalans ?
  3. Té sentit, parlar sobre la utilitat (o no) de la història ? Es a dir, la història serveix per entendre el present, per construir el futur?

Agustí Alcoberro és doctor en Història i professor de la Universitat de Barcelona. Ha estat director del Museu d’Història de Catalunya entre els anys 2008 i 2014. S’ha especialitzat en la recerca sobre la Catalunya moderna, i en especial sobre la Guerra de Successió, la postguerra i l’exili. Ha col·laborat i ha dirigit un gran nombre de projectes sobre Història de Catalunya en els àmbits de l’edició, l’ensenyament, la divulgació, la museografia i la televisió. També ha publicat novel·les. El podeu seguir a www.agustialcoberro.cat

Des de la prehistòria fins al segle XXI, Alcoberro repassa els moments clau per entendre d’on venim i qui som els catalans. Com seria Catalunya sense la romanització? Com seria Catalunya si Borrell II no hagués trencat el vassallatge amb els reis francs? Quantes vegades hem sentit a parlar de la Guerra dels Segadors i potser realment no en sabem gaire cosa? Per què la Catalunya contemporània va emprendre els rumbs de la industrialització, la utopia i la lluita per l’autogovern? Alcoberro ha seleccionat 100 moments sense els quals el nostre país seria diferent.

100episodisclau.small

Per què els moments brillants dels catalans acaben en no res? No hi ha dubte que Catalunya té, al llarg de la història, moments que, tot i ser brillants, no acaben bé o acaben en no res. Què és el que falla? Patrícia Gabancho fa un recorregut per diversos episodis històrics -poc coneguts i sorprenents- per descobrir-hi unes claus que es repeteixen, prenent en consideració quatre factors: talent, projecte, lideratge i unitat.

LaMateixaPedra

El talent genera una energia positiva que cal traduir en un projecte col·lectiu i, per tant, en unitat d’acció. Tanmateix, no sempre s’hi arriba. Gabancho proposa una reflexió sobre els ritmes profunds de la història, que pot ser útil a l’hora d’enfrontar els reptes d’avui. Des de la Catalunya de l’any 1000 fins a la declaració de sobirania del Parlament, passant per l’ebullició del 1906, una anotació en el dietari de Joan Maragall, les conspiracions al voltant del compromís de Casp, la Barcelona tolerant de Jaume I, els convulsos anys setanta o la recuperació il·lustrada del segle XVIII viscuda a través de la ciència. Què els va faltar, a aquests moments esplèndids, per fer el ple? Som capaços, avui, de trencar el malefici?

Informació facilitada per Agustí Alcoberro i Patrícia Gabancho.

Josep Maria Ainaud de Lasarte: L’home, l’historiador i l’humanista

La secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès organitza una sessió sobre “Josep Maria Ainaud de Lasarte: L’home, l’historiador i l’humanista” dijous dia  19 de novembre a les 7 del vespre a la sala Oriol Bohigas.

Intervindran: Patrícia Gabancho vicepresidenta de l’Ateneu i Josep Lluís Martín i Berbois, historiador i biògraf. Presenta: Joan Solé.

Josep Maria Ainaud (Barcelona, 1925-2012) ha estat i continua sent un referent de la cultura catalana del segle XX. Historiador, promotor cultural, advocat, periodista i polític, va estudiar els personatges més emblemàtics del catalanisme, com ara Francesc Macià, Francesc Cambó, Ventura Gassol i Enric Prat de la Riba.

Ainaud, però també fou un home d’acció, que actuà en la clandestinitat i que va espiar per a l’MI6 servei d’intel·ligència britànic contra els nazis durant la Segona Guerra Mundial. També fou un activista cultural i polític que lluità en la clandestinitat durant la llarga nit del franquisme.

Una persona generosa, que va actuar des dels camps més diversos i que no tingué un no per a ningú. I també un home amb una visió de govern, i més enllà, amb visió d’estat, si bé mai no va voler assolir quotes de protagonisme i preferia actuar des de la segona línia.   

Font: Josep Lluís Martin i Berbois: “Josep Maria Ainaud de Lasarte. Un humanista al servei de Catalunya”  ed. Base, 2015.

Ignasi Aragay ha escrit l’article “Qui tingués avui un Josep Maria Ainaud” on elogia la figura d’Ainaud arran de la biografia que n’ha escrit Josep Lluís Martín. Podeu llegir-lo al diari ARA