Josep Tarradellas: continuïtat i futur. Commemoració del 40è. aniversari del seu retorn a Catalunya

El 23 d’octubre de 1977 el President de la Generalitat de Catalunya, Josep Tarradellas, retornà a Catalunya després de 38 anys d’exili a França.

Divendres, dia 21 d’abril –a les 19h-, la Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès i l’Associació Cultural  Vibrant portaran a terme, en la Sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès, un acte commemoratiu  recordant aquesta data, on s’analitzaran des de diferents punts de vista, la figura del President Josep Tarradellas així com el moment històric, polític, social i personal que emmarcà tot aquest procés.

Les ponències d’aquest acte correran a càrrec de Montserrat Catalán, secretària personal de Josep Tarradellas, exdirectora de l’Arxiu Tarradellas i actualment comissària dels actes de commemoració dels 40 anys de retorn del President Tarradellas; Jordi Miravet, president de l’Associació del Memorial 1714 i col·laborador de l’Associació Vibrant; i Carles Santacana, professor d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona i vocal de la Junta directiva de l’Ateneu Barcelonès. Presentarà l’acte Maria Mestre,  historiadora i adjunta a la ponència de la Secció d’Història de l’Ateneu.

Josep Tarradellas i Joan (Cervelló 19/01/1899 – Barcelona 10/06/1988), havia iniciat la seva singladura dins del món de la política, durant els primers anys de la II República, de la mà de Francesc Macià. Durant la Guerra Civil va ocupar els càrrecs de Conseller de Finances i de Conseller Primer de la Generalitat, i president de la Comissió d’Indústries de Guerra fins a la seva expropiació el 1938.

tarradellas_Companys.jpg

Ja en ple exili, durant les eleccions de les vacants al Parlament i a la Presidència a la Generalitat de Catalunya, en les que varen votar 27 dels 60 diputats que formaven aleshores la cambra catalana, va sortir escollit President de la Generalitat per 24 vots. La seva proclamació com a President es portaria a terme en l’ambaixada de la República Espanyola a Mèxic, el 7 d’agost de 1954 i, posteriorment fixaria la seva residència i el domicili institucional al Clos de Mosny –Sant Martin-le Beau (França).

tarradellas_oficial

© Arxiu Tarradellas

Durant aquesta etapa d’exili, la Generalitat de Catalunya publicà tres números del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC): el primer, de juny de 1956, en què el President Tarradellas signava un decret pel qual s’anunciava que la presidència de la Generalitat podia  nomenar delegacions generals i especials a Catalunya, a l’exili i “als territoris on l’emigració catalana ho justifiqui”. I els altres dos, de maig i d’agost de 1977, per una banda, prepararien el camí cap al restabliment de l’autogovern i el retorn del President de la Generalitat i , per l’altra, es farien públics els acords establerts entre Adolfo Suárez –President del Govern d’Espanya- i Josep Tarradellas – President de la Generalitat de Catalunya-.

Després de derogar-se la llei de 1938 – per la qual el règim franquista, violant el marc legal vigent en aquells moments, i sota la força de les armes, havia “eliminat” les institucions catalanes- se signà el Reial Decret Llei de 29 de setembre de 1977 que restablia “provisionalment” la Generalitat de Catalunya.

Celebrades les primeres eleccions al Parlament de Catalunya d’ençà de 1932, deixà la presidència de la Generalitat el mes d’abril de 1980, passant el relleu a Jordi Pujol i Soley.

Bibliografia bàsica:

Tarradellas, Josep: Carta en defensa pròpia: Contra Sauret, Xirau, Guinart i Dardalló, Pagès Editors, 2012.

Govern de la Generalitat /Josep Tarradellas: Crónica de la Guerra Civil a Catalunya (Volum 1),  Crònica diària de la Generalitat de Catalunya, primera part, Introducció de Jordi Casassas, Edicions Dau

Govern de la Generalitat /Josep Tarradellas: Crónica de la Guerra Civil a Catalunya Volum 2. Textos del Govern de la Generalitat: Crònica diària de la Generalitat de Catalunya, segona part; Textos de Josep Tarrradellas: La crisi d’abril del 1937. L’aportació de Catalunya a la República. Diari dels darrers dies: del 4 al 27 de gener del 1939, Edicions Dau.

Esculies, Joan:  Josep Tarradellas. Dels orígens a la República (1899-1936). Edicions Dau.

Martín Ramos, Josep Luís: Josep Tarradellas. Guerra CivilEdicions Dau.

Santacana, Carles: Josep Tarradelllas. L’Exili 1 (1939-1954), Edicions Dau.

Santacana, Carles: Josep Tarradellas. L’Exili 2 (1954-1977),  Edicions Dau.

Pujol, Enric: Josep Tarradellas. El retorn del president (1977), Edicions Dau.

Pàgines web:

 

La política sanitària de la Generalitat republicana (1931-1936)

Dilluns dia 26 de setembre a les 19 h a la sala Sagarra de l’Ateneu Barcelonès tindrà lloc la sessió “La política sanitària de la Generalitat republicana (1931-1936) a càrrec de Carles Hervàs, metge i historiador que va realitzar la seva tesi doctoral “Sanitat a Catalunya durant la República i la Guerra Civil “. Presenta l’acte Josep Sauret, economista, historiador i membre de la Secció d’història de l’Ateneu.

Foto destacada: El nou govern de la Generalitat, presidit per Francesc Macià, d’esquerra a dreta: Francesc Xavier Casals (Treball i Obres Públiques), Pere Coromines (Justícia i Dret) Carles Pi i Sunyer (Hisenda), el president, Ventura Gassol (Cultura), Joan Selves (Agricultura i Economia) i Josep Dencàs (Assistència Social i Sanitat). Palau de la Generalitat de Catalunya. 1932. [ Museu d’Història de la Medicina de Catalunya (MHM) ]

Durant els primers anys trenta del passat segle, Catalunya va tenir l’oportunitat d’organitzar una sanitat pública, civil i equitativa aprofitant les possibilitats d’un govern autonòmic.

Un antecedent proper fou la Mancomunitat de Catalunya, entitat de caràcter administratiu però carregada de significació política. Malgrat totes les seves limitacions, l’obra de la Mancomunitat tingué l’encert d’orientar la política sanitària i social a Catalunya de tal manera que la seva influència s’estendrà al llarg de tot el segle XX.

josep-dencas_serveis_pro-infancia

Foto: Josep Dencàs, conseller de Sanitat i Assistència Social, i Bonaventura Gassol, conseller de Cultura, presideixen la inauguració dels Serveis Pro-Infància a la Plaça del doctor Serrat d’El Clot, Barcelona. 1934. [ Fot. Sagarra – ANC ]

Amb la República i l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia tot feia preveure que havia arribat l’hora dels canvis i la possibilitat d’instaurar una política sanitària recolzada en uns nous principis socials. El traspàs de competències i una estabilitat política mantinguda durant uns anys permeteren encetar un reduït marc legislatiu que va començar a orientar les primeres mesures en aquest terreny.

En aquesta conferència s’analitzaran els projectes i les realitzacions en tot aquest àmbit, fins arribar a l’aixecament militar del 18 de juliol de 1936, a partir del qual tots els elements de la vida del país i de la seva gent es van veure trasbalsats pels efectes de la guerra.

josep-dencas_-torres-picat

Foto: Josep Dencàs, conseller d’Assistència Social i Sanitat, despatxant amb el seu secretari, Torres Picart. Palau de la Generalitat. 1932. [ Museu d’Història de la Medicina de Catalunya (MHM) ]

Tesi doctoral de Carles Hervàs:  “Sanitat a Catalunya durant la República i la Guerra Civil “

 

Moments clau en la història de Catalunya. Episodis decisius o oportunitats perdudes?

Dijous dia 21 abril a les 19:00 – 20:30 tindrà lloc a la sala Oriol Bohigas (Ateneu Barcelonès) el debat Moments clau en la història de Catalunya. Episodis decisius o oportunitats perdudes? a càrrec d’Agustí Alcoberro, historiador i de Patrícia Gabancho, escriptora. Dues visions complementàries de dos autors que han publicat dues obres recents: “100 episodis clau de la història de Catalunya ” i “La mateixa pedra. Per què els moments brillants dels catalans acaben en no res”

Modera el debat Joan Solé Camardons, ponent de la Secció d’Història de l’Ateneu.

Entre els moments o episodis decisius Alcoberro destacaria: Pere el Gran, la (no) Decadència, la Guerra de Successió i l’exili austriacista, 1931-1939, el franquisme i la memòria històrica. Mentre que Gabancho triaria, entre altres, els fets al voltant de l’any 900, la Il·lustració o la Transició dels anys 70 que va viure en primera persona.

Al llarg de debat, es plantegen diverses preguntes, com ara:

  1. Per què Catalunya és l’única nació d’Europa que havent iniciat una renaixença cultural al segle XIX avui encara no és independent? I què us fa creure (si és així) que ara pot ser diferent?
  2. Quins trets caracteritzen o singularitzen la història de Catalunya? Hi ha alguns trets que defineixen el tarannà dels catalans ?
  3. Té sentit, parlar sobre la utilitat (o no) de la història ? Es a dir, la història serveix per entendre el present, per construir el futur?

Agustí Alcoberro és doctor en Història i professor de la Universitat de Barcelona. Ha estat director del Museu d’Història de Catalunya entre els anys 2008 i 2014. S’ha especialitzat en la recerca sobre la Catalunya moderna, i en especial sobre la Guerra de Successió, la postguerra i l’exili. Ha col·laborat i ha dirigit un gran nombre de projectes sobre Història de Catalunya en els àmbits de l’edició, l’ensenyament, la divulgació, la museografia i la televisió. També ha publicat novel·les. El podeu seguir a www.agustialcoberro.cat

Des de la prehistòria fins al segle XXI, Alcoberro repassa els moments clau per entendre d’on venim i qui som els catalans. Com seria Catalunya sense la romanització? Com seria Catalunya si Borrell II no hagués trencat el vassallatge amb els reis francs? Quantes vegades hem sentit a parlar de la Guerra dels Segadors i potser realment no en sabem gaire cosa? Per què la Catalunya contemporània va emprendre els rumbs de la industrialització, la utopia i la lluita per l’autogovern? Alcoberro ha seleccionat 100 moments sense els quals el nostre país seria diferent.

100episodisclau.small

Per què els moments brillants dels catalans acaben en no res? No hi ha dubte que Catalunya té, al llarg de la història, moments que, tot i ser brillants, no acaben bé o acaben en no res. Què és el que falla? Patrícia Gabancho fa un recorregut per diversos episodis històrics -poc coneguts i sorprenents- per descobrir-hi unes claus que es repeteixen, prenent en consideració quatre factors: talent, projecte, lideratge i unitat.

LaMateixaPedra

El talent genera una energia positiva que cal traduir en un projecte col·lectiu i, per tant, en unitat d’acció. Tanmateix, no sempre s’hi arriba. Gabancho proposa una reflexió sobre els ritmes profunds de la història, que pot ser útil a l’hora d’enfrontar els reptes d’avui. Des de la Catalunya de l’any 1000 fins a la declaració de sobirania del Parlament, passant per l’ebullició del 1906, una anotació en el dietari de Joan Maragall, les conspiracions al voltant del compromís de Casp, la Barcelona tolerant de Jaume I, els convulsos anys setanta o la recuperació il·lustrada del segle XVIII viscuda a través de la ciència. Què els va faltar, a aquests moments esplèndids, per fer el ple? Som capaços, avui, de trencar el malefici?

Informació facilitada per Agustí Alcoberro i Patrícia Gabancho.

Una visió cartogràfica de la Història de Catalunya. El mapa una eina per llegir la història

Dimarts dia 15 de març a la 19 h a la sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès tindrà lloc la sessió “Una visió cartogràfica de la Història de Catalunya. El mapa una eina per llegir la història” a càrrec de Víctor Hurtado, economista i cartògraf. Presenta l’acte Joan Solé, ponent de la secció d’història de l’Ateneu.

El mapa és una eina fonamental per conèixer l’entorn i evidentment una de les modalitats més antigues de comunicació. El mapa històric pretén representar d’una manera clara i precisa els esdeveniments històrics d’un territori determinat, ja sigui per explicar-los, per comprovar-los o simplement per contribuir a la construcció del discurs històric.

Tributari de la cartografia de caràcter purament geogràfic, el mapa històric utilitza els mateixos elements constitutius com són la tipografia, la base geogràfica, l’escala, els signes, els colors, etc., tot seguint una sèrie de convenis més o menys establerts. El  cartògraf esdevé historiador i ha de compaginar les vicissituds de la història amb els condicionants que imposa la geografia.

Centrant-nos en la història de Catalunya, el mapa esdevé especial per la mateixa singularitat de la nostra història. Així, per exemple, si en època romana les terres catalanes formen una part de la Tarraconense, hem de tallar el mapa seguint les fronteres actuals del Principat? Si un mapa de la conquesta de València per Jaume I és un mapa històric de Catalunya, hauria de ser-ho també un mapa de les Germanies valencianes? Que fem amb el Rosselló en els mapes posteriors al tractat dels Pirineus? Podem fer un mapa del Decret de Nova Planta o de les Bases de Manresa?

Aquests i molts altres temes formen aquesta disciplina i el seu interès per comprendre ì divulgar la història del nostre país.

Víctor Hurtado (Mèxic, 1948), economista, doctor en història i un dels cartògrafs més prestigiosos del país, és l’autor de l’Atles manual d’història de Catalunya, el primer dels tres volums amb què resseguirà, amb un total d’un miler de mapes, la història del país des dels temps antics fins al moment actual. Aquest és el primer volum que enceta la trilogia, que cartografia la història de Catalunya des del paleolític fins al segle XIII. Es tracta, com la qualifiquen el mateix Hurtado i Rafael Català, editor de Rafael Dalmau, d’una obra ambiciosa, com tenen la resta de grans cultures europees, que pretén cobrir el coneixement de la història a través d’una eina tan atractiva com els mapes, i en un format senzill i pràctic. Aquesta última característica ha estat especialment valorada a l’hora de fer el plantejament editorial de l’obra. “Hem volgut fer un llibre que estigui fàcilment a l’abast dels lectors i que, a diferència dels grans volums, sigui consultable en un moment”, afirmen Hurtado i Català. Això explica el format reduït de l’obra.

Informació facilitada per Víctor Hurtado, economista i cartògraf autor de: Atles manual d’història de Catalunya, Editorial Rafael Dalmau

 

 

 

La mirada polièdrica estrangera davant la Catalunya i Espanya en guerra (1936-1939)

La Secció d’Història de l’Ateneu organitza l’acte La mirada polièdrica estrangera davant la Catalunya i Espanya en guerra (1936-1939) dimarts 16 febrer a les 19h a la sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès a càrrec d’Arnau Gonzàlez i Vilalta, historiador i escriptor del llibre  Amb ulls estrangers. Quan Catalunya preocupava a Europa. Diplomàcia i premsa internacional durant la Guerra Civil, que explica per què no es va arribar a assolir la República Catalana durant la Guerra Civil.

Si hi ha un període històric en el qual la història de Catalunya podria haver patit canvis radicals, aquest és la Guerra Civil. En un país en plena Revolució social, diversos diplomàtics europeus i americans destacats a Barcelona especularen insistentment amb la creació d’una República Catalana independent. Una possibilitat que expressarien desenes de vegades en els documents enviats a Mussolini, al govern francès, al Foreign Office o al Palácio das Necessidades de Lisboa. De fet, tant els diplomàtics com la premsa internacional es preguntaven per què no s’acomplia una possibilitat que els semblava evident.

La Guerra Civil Espanyola que es perllongaria entre el juliol del 1936 i la primavera del 1939 és un dels episodis del segle XX que ha merescut més atenció per part de l’opinió pública internacional. En una Espanya i Catalunya que vivien en la marginalitat de la història europea, el conflicte civil hereu de la inestabilitat de la II República provocaria la intervenció del gruix de les principals potències del moment. Tothom mirà cap a la Península Ibèrica per a prendre-hi partit a favor d’uns o altres.

En un vell món i un planeta en conjunt que viurien l’etapa posterior a la I Guerra Mundial entre el comunisme de la naixent URSS i les noves tendències revolucionàries d’extrema dreta –Feixisme i Nazisme-, la Guerra Civil semblà un banc de proves per a tots els actors implicats. Mentre Roma i Berlín intervenien bèl·licament amb una gran intensitat al costat dels generals revoltats, la Unió Soviètica ho feia de manera menys intensa al costat de la República suposadament democràtica però de facto en mans revolucionàries.

consulatsovieticplacabarcelona

Escut d’armes del Consolat soviètic a Barcelona.

Mentre Hitler preparava l’envit de la conquesta d’Europa i Mussolini aspirava a dominar el Mediterrani, les potències democràtiques –França i Gran Bretanya- es mostraven dèbils al costat d’una URSS defensiva. En aquest context dels anys trenta, la guerra espanyola que esclatà per una sèrie de problemàtiques locals amb tints internacionals, acabaria entrant de ple  en la guerra civil europea desencadenada el setembre del 1939.

Amb aquest quadre general, totes les potències implicades presentarien interessos a defensar o objectius a conquerir a Espanya, però també a Catalunya. I és que en el context de la guerra, Catalunya jugaria un rol que no li corresponia però que l’acabaria situant al centre de les preocupacions de la diplomàcia mundial i dels Estats Majors dels exèrcits europeus.

La premsa internacional no deixaria de prestar atenció al que passava a Catalunya. La possibilitat, manifestada insistentment per diplomàtics, corresponsals i almiralls de la Marina militar francesa o italiana d’una més que factible independència catalana, provocaria no pocs ensurts a Berlín o Roma –alhora que a Madrid, València i Burgos-. Situada geoestratègicament parlant en un espai privilegiat, Catalunya estaria al caire de la secessió alhora que esdevenia nucli de preocupació també per la potència revolucionària del seu anarquisme i comunisme. Si França pretenia evitar el cercle d’estats totalitaris que pretenien Itàlia i Alemanya la possible segregació catalana de la República Espanyola podria ser una opció més que ben vista a París. No obstant, ni la Unió Soviètica ni França acabarien donant resposta als constants rumors sobre la creació d’una República Catalana d’incert futur. De la mateixa manera que ni Companys ni el gruix d’ERC, debilitats per la força de la CNT primer i del PSUC després, no s’atreviren a llançar-se a una opció molt arriscada.

Finalment, la Guerra Civil, amb els seus múltiples conflictes interns al sector republicà, acabaria decantant-se del bàndol comandat pel General Franco gràcies, en part, a l’ajuda i intervenció de l’Eix Roma-Berlín. Al costat d’aquesta aparició exterior, les Brigades Internacionals, la Creu Roja Internacional, la cobertura periodística… en definitiva, un guerra civil que es veuria sobreposada per diferents conflictes externs en curs.

Per a la temàtica de la conferència és de gran interès, entre d’altres, l’obra del conferenciant Arnau González Vilalta:  Amb ulls estrangers. Quan Catalunya preocupava a Europa. Diplomàcia i premsa internacional durant la Guerra Civil, Barcelona, Ed. Base, 2014.

Les Brigades Internacionals vuitanta anys després. Dels mites a les persones

La Secció d’Història de l’Ateneu organitza una sessió sobre “Les Brigades Internacionals vuitanta anys després. Dels mites a les persones” dimecres 20 de gener a les 7 del vespre a la sala Verdaguer

Intervendran: Jordi Martí-Rueda, escriptor i historiador i  Lourdes Prades documentalista i historiadora, directora de la Biblioteca del Pavelló de la República (UB)

Presenta: Joan Solé, ponent de la Secció d’Història de l’Ateneu

La història té l’estranya qualitat de reservar alguns capítols en què les raons i les passions conflueixen en un moment efímer i en un minúscul tros de terra. I poques vegades les passions humanes han estat tan intenses com al 1936. La creació de les Brigades Internacionals i l’arribada de 40.000 persones de més de 50 països per lluitar contra el feixisme a la Guerra Civil espanyola n’és l’exemple més rotund.

Des d’aleshores s’ha escrit molt, sobre aquell grup d’homes i dones. Sovint, des de l’oposició més furibunda o des de l’enaltiment. Altres vegades, des de l’academicisme i la voluntat d’explicar. Però s’ha parlat poc de les persones de carn i ossos que van protagonitzar aquest episodi històric.

Sota el títol de “Les Brigades Internacionals vuitanta anys després. Dels mites a les persones”, l’historiador i escriptor Jordi Martí-Rueda respondrà als perquès que sempre han acompanyat el nom de les Brigades Internacionals i enfocarà el zoom en alguns dels seus protagonistes. Com Oliver Law, que va dirigir el batalló Lincoln i es va convertir en el primer negre de la història dels Estats Units que comandava soldats blancs. I Penny Phelps, una infermera anglesa refinada que a la península Ibèrica hi va trobar el fang i l’amor. I l’alemany Ernst Busch, que va animar la vida cultural del front organitzant un cor de cent veus. I Salaria Kea, l’única dona negra de la Guerra Civil. I George Nathan, un misteriós oficial britànic que es va trobar dirigint una companyia de rebels irlandesos. O Henri Rol-Tanguy, el cap de la resistència francesa, que cinc anys després de la Guerra Civil va dirigir l’alliberament de París vestit amb el seu antic uniforme de brigadista, perquè els parisencs sabessin on havia començat de veritat la Segona Guerra Mundial.

A continuació, la documentalista i historiadora Lourdes Prades, directora de la Biblioteca del Pavelló de la República (UB), presentarà SIDBRINT.

SIDBRINT és un lloc web sobre les Brigades Internacionals. Es tracta d’un portal de la Universitat de Barcelona en el qual hi participen investigadors de diverses universitats i centres de recerca i hi col·laboren més de 50 especialistes.

Actualment, la documentació existent sobre les  Brigades Internacionals està dispersa en nombrosos arxius, biblioteques i fons particulars d’arreu del món. SIDBRINT es proposa recollir en un únic espai tota la informació disponible i documentar la història personal de cada un dels brigadistes que van venir a lluitar al costat de la República a partir de l’any 1936.

Font: Jordi Martí Rueda : Tocats pel vent. Pagès Editor

SIDBRINT Memòria Històrica Brigades Internacionals

SIDBRINT

Catalunya i Portugal en perspectiva històrica, perifèries peninsulars

La secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès organitza una sessió sobre “Catalunya i Portugal en perspectiva històrica, perifèries peninsulars” dimarts dia 1 de desembre a les 7 del vespre a la sala Jacint Verdaguer.

Intervindran: Flocel Sabaté de la Universitat de Lleida i Luis Adao da Fonseca de la Universitat  de Porto.

Presenta: Carles Santacana, historiador i vocal de l’Ateneu Barcelonès

La sessió tractarà sobre l’Espanya que mai va ser, la península Ibèrica des de les seves perifèries, a partir del llibre “Catalonia and Portugal. The Iberian Peninsula from the periphery”. Aquest llibre és el fruit d’un projecte internacional finançat per la Fundació Europea de la Ciència que tenia per objecte l’estudi de les diferents identitats europees.

Diferents estudiosos catalans i portuguesos analitzaren els elements diferencials i específics de la perifèria de la Península Ibèrica des de l’Edat mitjana fins al segle XIX.

Amb una mirada interdisciplinar, historiadors de la literatura, de la llengua, de les cultures polítiques  i historiogràfiques reflexionen sobre el passat peninsular tractant temes heterogenis com: l’estudi de la península des de la perifèria; la conquista musulmana del nord est peninsular, els orígens de la història catalana i les seves fonts documentals; el naixement  del català escrit i els seus primers textos; el naixement de Portugal i la seva percepció des d’Espanya des de l’edat medieval a la moderna; l’arquitectura i la identitat; la noció de justícia en la Corona d’Aragó; discursos identitaris a Catalunya i Portugal, entre d’altres.

La cronologia arriba fins al final del Segle XIX -començament del Segle XX amb intervencions que reflexionen sobre el passat medieval en la cultura política catalana del Vuit-cents així com el pes de la història en la representació de la nació portuguesa en el mateix període o el pes de l’iberisme en la cultura política del catalanisme.

Aquest volum miscel·lani permet reflexionar sobre la complexa formació d’una identitat que han sobreviscut fins al nostre present.

Font:  Sabaté, Flocel / da Fonseca, Luis Adão (eds.): Catalonia and Portugal. The Iberian peninsula fromt the periphery

Podeu consultar les dades bàsiques aquí: