Les set caixes. Una història familiar sobre l’Holocaust

Dilluns dia 7 de novembre a les 19h a la sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès tindrà lloc la conferència “Les set caixes. Una història familiar sobre l’Holocaust” a càrrec de Dory Sontheimer, autora del llibre Les set caixes.  Aquesta sessió és la primera del nou cicle “Contra la barbàrie nazi”.  

Presenta la sessió, Josep Sauret de la Secció d’història de l’Ateneu Barcelonès.

“Em dic Dory Sontheimer. Vaig néixer a  Barcelona quan ja havia acabat la segona Guerra mundial. Sóc catòlica. Vaig estudiar a les monges catòliques alemanyes de Barcelona i vaig fer la carrera universitària a la Universitat de Barcelona. Sóc farmacèutica “.

“Els meus pares eren alemanys. A casa es parlava indistintament alemany i castellà. Evidentment, durant el franquisme no es podia parlar en català, almenys en els llocs públics. Als 18 anys els meus pares, em van dir amb un gran sigil, que les nostres arrels eren jueves. No vaig entendre en aquell moment el perquè d’aquella extrema precaució. Ara que conec l’historia ho entenc.”

“Al morir la meva mare l’any 2002 i començar a desmuntar el seu pis, van aparèixer a la meva habitació de soltera set caixes amb tota la documentació de la família. Documentació dels avis paterns, dels avis materns i de les famílies de cadascun d’ells. Vaig trobar passaports, documentació, telegrames i la correspondència que els meus pares havien mantingut amb la família. Com que el meu pare escrivia a màquina i  en guardava una còpia, vaig  poder seguir i reconstruir tota la història familiar. La trobada d’aquestes caixes per mi va representar un abans i un després. La història de meva família, reflecteix la història més turbulenta del segle XX.  Un segle colpidor, on es va cometre el genocidi més pervers que ha conegut la història.”

pares_dory_sontheimer

“Hitler va arribar al poder al gener del 1933, com partit minoritari i amb l’ajuda de coalicions. Una vegada al poder, va començar a imposar la seva doctrina racista, antisemítica i feixista. A l’abril del 1933 es va fer el primer boicot contra els negocis jueus. El centre polític del Partit Nacionalsocialista era a Nuremberg. Un any després, el 1934, Hitler va ordenar fer una depuració dintre del seu propi partit. Dos-cents afusellaments Això va marcar l’inici de la política nazi.

El 15 de setembre de 1935, Hitler va imposar la Llei de la ciutadania del Reich, una de anomenades Lleis de Nuremberg; amb aquesta llei, els alemanys jueus ja no eren ciutadans del Reich. Al mateix temps, Hitler va promulgar la Llei per a la protecció de la sang i l’honor alemanys. Aquestes lleis racials van ser l’inici de l’exclusió, persecució, usurpació i finalment execució del poble jueu. Tot es va fer emparat en la legalitat constituïda per la jurisdicció nazi.”

nuremberg_laws

Gráfico publicado por el gobierno nazi en 1935, explicando los esquemas familiares que determinaban la limpieza de sangre.

Font: https://es.wikipedia.org/wiki/Leyes_de_Núremberg

Sense floritures retòriques i amb una lluminosa sinceritat, Dory Sontheimer ha escrit un relat que documenta la vida dels jueus refugiats a Espanya i aconsegueix que la seva família retrobi una identitat negada i els diversos membres es descobreixin a si mateixos amb una emoció intensíssima que el lector del llibre Les set caixes comparteix fins a l’última paraula.

dory-sontheimer-viaja-holocausto-cajas_ediima20140806_0207_4

Informació facilitada per Dory Sontheimer, nascuda a Barcelona el 1946, llicenciada en farmàcia i òptica per la Universitat de Barcelona i graduada en PDG per la IESE Business School. Des de 2007 realitza estudis d’història contemporània i de narrativa. Ha impartit conferències en el Grup de Treball sobre Exili, Deportació i Holocaust a l’Auditori de Barcelona, en les Jornades d’Estudi i Debat Perseguits i Salvats, en el Museu d’Història de Barcelona. Aquest és el seu primer llibre.

Vegeu el vídeo Tv3 a la carta  Les Set caixes

las-siete-cajas

Gent de mar: navegants i mariners a la flota catalana del vuit-cents

Dilluns 17, d’octubre a les 19 h a la sala Verdaguer tindrà lloc la sessió Gent de mar: navegants i mariners a la flota catalana del vuit-cents a càrrec de Francesc Lleal, capità de la marina mercat i historiador. Aquesta sessió és la cinquena del cicle “Grups i classes socials a Catalunya”.

Durant el segle XIX els increments agraris del camp català i l’augment de les produccions industrials, van impulsar les exportacions. Les drassanes construïren goletes, bergantins, pollacres i fragates que transportaven mercaderies de tot tipus, fonamentalment, cap a les excolònies americanes, però també a molts altres llocs del món.

Per tenir persones amb capacitat de comandar aquestes naus d’altura, va caldre crear escoles de nàutica, mentre que la pesca i la navegació de cabotatge, subministraven la marineria.

marina-catalana-vuit-cents

Les relacions humanes a bord d’aquests vaixells, on només hi havia homes, així com l’organització als pobles costaners d’on procedien els tripulants que emprenien aquests llargs viatges, crearen una manera de ser i de veure la vida certament singular.

En arribar al darrer quart del segle XIX, els mariners de la vela veieren com, cada vegada més, apareixien a l’horitzó de la mar les fumeres negres dels nous vaixells a vapor, que haurien d’esbandir-los definitivament de les rutes marítimes al segle següent. D’aquesta manera va començar una nova etapa de la història de la navegació.

Informació facilitada per Francesc Lleal

bricbarca

Soldats de Catalunya. Els catalans a la Primera Guerra Mundial

Dilluns dia 10 d’octubre a les 17 h a la sala Pompeu Fabra, tindrà lloc la sessió  “Soldats de Catalunya. Els catalans a la Primera Guerra Mundial” a càrrec de David Martínez Fiol. L’acte  tindrà una primera part expositiva seguida d’un debat amb tots els participants de la tertúlia “Amics de la Història” de l’Ateneu Barcelonès.
David Martínez Fiol, nascut a Barcelona el 1962, és professor de geografia i història a l’IES Mollet del Vallès. La seva obra historiogràfica se centra en l’estudi del període de la Primera Guerra Mundial, El catalanisme a la Gran Guerra (1914-1918) i Els voluntaris catalans i la Gran Guerra (1914-1918), en l’anàlisi del nacionalisme revolucionari català. El 2006 es doctorà a la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi La sindicació de funcionaris de la Generalitat de Catalunya (1931-1939), de la qual derivà el llibre Estatisme i antiestatisme a Catalunya (1931-1939). Rivalitats polítiques i funcionarials a la Generalitat.
Catalunya va percebre la Gran Guerra com una oportunitat per assolir l’autogovern. Alguns catalanistes van creure que la millor manera d’aconseguir aquest objectiu era participant directament en la guerra de trinxeres. D’aquesta forma, una part important del catalanisme va actuar com si Catalunya fos un país més en guerra: amb uns soldats al front i una població civil a la reraguarda que es preocupava per ells.
bandera_catalana
La figura del Dr. Joan Solé i Pla, membre de la Unió Catalanista, s’encarregà de coordinar tots aquests esforços. La intenció era fer participar Catalunya, com subjecte polític en les negociacions de pau del final de la guerra. Fins i tot, es buscà la complicitat de les diplomàcies francesa i nord-americana amb uns resultats molt desiguals i decebedors.
dr-joan-sole-pla
Retrat que el doctor Joan Solé i Pla lliura al Col·legi de Metges de Barcelona els anys 1920. [Col·legi Oficial de Metges de Barcelona]
Informació facilitada per: David Martínez Fiol
12000_catalans