La Caputxinada, 50 anys de la seva celebració

Dilluns dia 7 de març a les 19 h a la sala d’actes Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès tindrà lloc la sessió de debat sobre “La Caputxinada, 50 anys de la seva celebració” amb la participació de Joan Botam, pare provincial dels caputxins de Catalunya; Pau Verrié, enginyer; Carme Trilla, economista; Jordi Casassas, president de l’Ateneu i historiador; Carles Santacana, historiador i vocal de l’Ateneu; i Joan Solé ponent de la secció d’Història de l’Ateneu.

La Caputxinada és el nom amb que fou conegut popularment el setge al qual foren sotmesos els representants de totes les facultats i escoles universitàries de Barcelona, així com els convidats intel·lectuals, durant l’acte de constitució del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona, els dies 9, 10 i 11 de març de 1966.

Un element fonamental de contestació al règim franquista es troba en el moviment estudiantil, que des dels anys seixanta va manifestar clarament el seu contingut democràtic. En aquest sentit, la Caputxinada, constituí la culminació de tot un procés que arrenca el 1957 i que anava dirigit a aconseguir la creació d’un sindicat democràtic i funcional dels universitaris, el Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB), que va acabar amb l’hegemonia del sindicat franquista (SEU) i va esdevenir el dinamitzador de la protesta estudiantil.

El setge i posterior assalt policial al convent dels Caputxins de Sarrià (11 de març de 1966) suscità un moviment unitari de solidaritat política i ciutadana que fou el germen de la Taula Rodona Democràtica, i reforçà la incorporació a la lluita antifranquista d’importants sectors eclesiàstics i professionals.

Font: Joan Crexell, La Caputxinada, edicions 62, Barcelona, 1987

Les Homilies d’Organyà i la Ruta de la llengua

Presentació de l’Associació Amics de les Homilies d’Organyà i de la Ruta de la Llengua, dilluns, ​22 de febrer a les 17 h a la sala Pompeu Fabra de l’Ateneu Barcelonès a càrrec Joan Estragués, president d’Amics de les Homilies d’Organyà. També intervindran Teresa Casals i Conxa Planas.

Audició de les “Homilies” musicades per Albert Carbonell amb comentaris a càrrec de Ramon Torremilans.

Les Homilies d’Organyà

La nostra llengua, una llengua romànica d’abast mitjà viu moments difícils. És una llengua sense estat en un context de globalització unificadora que tendeix a minimitzar les llengües amb relativament pocs parlants en benefici de llengües de gran abast, llengües universals.

La societat catalana és ben conscient que la continuïtat del nostre model d’escola catalana, amb el català com a llengua vehicular dels aprenentatges, és un element essencial per garantir la preparació de l’alumnat d’acord amb els paràmetres d’arrelament al país, de cohesió social, de qualitat i d’equitat que totes les societat modernes han de promoure per assegurar-se el seu futur nacional i la seva capacitat d’incidir, amb singularitat, en el context europeu i universal. Com a resposta global als atacs constants contra la llengua, l’Associació Amics de les Homilies d’Organyà, proposa una resposta, també global, de tota la ciutadania.

Els Amics de les Homilies, reclamen el compromís de tots els catalans i catalanes, dels partits polítics i de les associacions culturals i cíviques en la defensa de la nostra llengua i, com a símbol, reivindica i es compromet a difondre el primer gran document en prosa de la llengua catalana, “Les Homilies d’Organyà”.

Accions que es desenvoluparan,

Donar suport i promoure conferències, taules rodones i actes que contribueixin a conèixer les Homilies i el seu context social i històric.

Amics de les Homilies d’Organyà impulsa aquesta iniciativa però no en vol el monopoli. La llengua és un patrimoni col·lectiu. Per això donarem suport i celebrarem totes les iniciatives que sorgeixin de la societat civil, associacions, universitat i que tinguin com a objectiu donar a conèixer les Homilies i el seu context social i històric.

Un espai a casa nostra per a les Homilies

Reivindicar que la nostra llengua tingui, en el territori que li és propi, el lloc que li correspon, car és una tasca col·lectiva. Per això, que presentem mocions a tots els ajuntaments de Catalunya demanant que donin el nom d’Homilies d’Organyà a un espai de cada poble o ciutat catalana.

El moment de donar el nom “Homilies d’Organyà” a un institut, biblioteca, carrer o plaça serà un bon moment per conscienciar els parlants de la nostra llengua de la importància d’usar-la sempre i arreu i advertir-los que cal reivindicar el passat per projectar-nos cap al futur.

Ruta de la Llengua Catalana

La nostra llengua, llengua romànica perquè prové del llatí, és el resultat de l’evolució de la comunitat que la parla, dels parlants que han creat i recreat aquesta llengua a través dels segles. Així com tenim diverses Rutes Literàries que ens apropen als nostres creadors, no tenim cap ruta de la llengua catalana.

Ens proposem, en aquest marc d’actuació que us presentem, iniciar la Ruta de la Llengua Catalana, que té com a objectiu reforçar el nostre compromís amb el català i establir lligams i complicitats entre diversos indrets on es parla la mateixa llengua.

Hem triat, com a simbòlics, els següents indrets que constituirien la Ruta de la Llengua:

  • ORGANYÀ – Les Homilies. Els orígens (1204).
  • PALMA – Ramon Llull (Palma 1232-1315) La consciència lingüística.
  • L’ALGUER – Ocupació de l’Alguer, 1354. L’expansió.
  • BENIARJÓ – GANDIA – L’interès per la llengua. Ausiàs March (1397-1459) i Joanot Martorell (aprox. 1413 – València, 1468).
  • FOLGUEROLES- Verdaguer (1845-1902) Cristal·lització de la Renaixença.
  • PRADA DE CONFLENT – Pompeu Fabra (1868-1948) La normativització. La normativització. El català, llengua de cultura moderna.
  • MONTSERRAT – La resistència.
  • ANDORRA – El català, llengua pròpia, nacional i oficial d’Andorra.

A cada un d’aquests indrets es proposen una sèrie d’actes que culminaran amb la plantada d’un monòlit representatiu.

La Ruta de la Llengua Catalana és un projecte que estem definint amb representants culturals i polítics dels diferents indrets i que anirem concretant properament.

Font: Ruta de la llengua. Homilies d’Organyà. Amics de les Homilies d’Organyà