La Biblioteca de l’Ateneu, una biblioteca amb història i que fa història

Amics de la Història i la Biblioteca de l’Ateneu organitzen l’acte “La Biblioteca de l’Ateneu, una biblioteca amb història i que fa història” dijous dia 28 de gener a les 7 del vespre a càrrec de Lluís Vicent, director de la Biblioteca de l’Ateneu. 
Aquest acte està adreçat principalment als ateneistes i requereix d’inscripció prèvia a “Administració de l’Ateneu” o bé a historiaateneu@gmail.com
S’informarà sobre les col·leccions, els serveis i els projectes de la Biblioteca, especialment la documentació sobre historiografia i història de Barcelona, Catalunya i Espanya. S’explicaran la col·lecció patrimonial, la col·lecció moderna i el fons de l’Arxiu Històric.
També s’informarà sobre el Portal Almirall , el portal de pensament i cultura del segle XIX i l’Arxiu de la Paraularepositori digital amb les conferències fetes a l’Ateneu des de l’any 1973. 

I finalment, s’explicarà la campanya Apadrina un llibre! La campanya solidària Apadrina un llibre! té per objectiu la captació de fons per a la restauració dels llibres que formen part de la col·lecció de reserva de la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès. Una recuperació imprescindible que la Biblioteca no pot afrontar. Per això recorrem al micromecenatge i a la col·laboració ciutadana per preservar aquest destacat patrimoni bibliogràfic.

Un pensament sobre “La Biblioteca de l’Ateneu, una biblioteca amb història i que fa història

  1. El director de la Biblioteca de l’Ateneu ens informa que dins de la Campanya Apadrina un llibre! Es pot donar suport a diversos volums per ser restaurats. Cadascún té un cost de restauració de 550 €. Per fer aportacions es poden fer a: Aministració de l’Ateneu.

    Els volums que es poden apadrinar són:

    El primer volum compte diversos llibres: Martí i Viladamor, Francesc, 1616-1689
    Cataluña en Francia, Castilla sin Cataluña, y Francia contra Castilla : panegyrico glorioso al Christianissimo Monarca Luis XIII, el Iusto / por … Francisco Marti y Viladamor. — En Barcelona : por Lorenço Deu …, 1641 [i.e. 1643].
    34, 426 p. [46] : gravats, retrat ; 4º (20 cm).
    Noticia universal de Cataluña : en amor, servicios y finezas, admirable, en agravios, opresiones, y desprecios, sufrida, en constituciones, privilegios y libertades, valerosa, en alteraciones, movimientos y debates, disculpada … / por … Francisco Marti y Viladamor … — [Barcelona : Sebastià de Cormellas], 1641.
    [12], 208, [4] p. : gravats ; 4º (20 cm).

    Sobre l’autor: Francesc Martí i Viladamor (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1616 — Perpinyà, 1689)

    Es doctorà en lleis, el 1634. Seguidor de la política del seu pare, fou fiscal de la batllia general de Catalunya; el lloctinent francès el féu membre del consell d’estat i cronista reial. El 1646 fou enviat per la Generalitat i els consellers de Barcelona al congrés de Münster, i, traint l’encàrrec rebut, treballà per a la incorporació del Rosselló a França. En retornar fou inhabilitat per als càrrecs públics de Catalunya. Es féu molt impopular a Catalunya, però el protegí el bisbe Pèire de Marca. El 1652 passà al Rosselló, i treballà amb el seu pare en pro de l’annexió d’aquest territori a França. Publicà escrits justificatoris de la seva política: Noticia universal de Cataluña (1640), Avisos del castellano fingido (1641), Delirios de la pasión en la muerte de la envidia(1641), Cataluña en Francia, Castilla sin Cataluña y Francia contra Castilla (1641), panegíric de Lluís XIII, Praesidium inexpugnabile principatus Cathaloniae (1644, traduïda per ell mateix al castellà), Manifiesto de la fidelidad catalana (1646), en contra del tractat de Münster, i Temas de la locura y embustes de la malicia (1648).

    Francesc Martí i Viladamor fou un dels principals ideòlegs de la revolta de 1640, i el desembre d’aquell mateix any publicà Noticia universal de Cataluña, escrit de caire erudit en el qual legitimava el comportament dels catalans davant l’assetjament dels castellans. El seu recurs preferit és la història i a través d’aquesta tracta de demostrar la llibertat dels catalans en l’elecció dels seus governants. Les seves argumentacions es remunten fins a l’època de Carlemany. Al final de l’obra apunta una clara possibilitat de canviar de govern i menciona al rei francès Felip XIII com a clar candidat a succeir a Felip IX.

    A Catalunya en Francia, Castilla sin Cataluña y Francia contra Castilla, Viladamor fa tot un panegíric a Lluís XIII, que alarmà a les autoritats catalanes per la seva escassa sensibilitat pactista. El 1641 la ruptura de les relacions amb Madrid s’ha materialitzat després de la batalla de Montjuïc. Catalunya es separa d’una monarquia, la dels Habsburg, a la que havia aportat molt i de la que havia rebut molt poc. Martí troba una filiació història amb França a través de la Casa de Montcada i una semblança antropològica entre catalans i francesos. A partir d’aquest punt tot el seu discurs es centrarà en lloar les grandeses de França.

    El segon volum és aquest:

    Malvezzi, Virgilio, 1599-1654
    Las Obras del marqués Virgilio Malvezzi : Dauid perseguido, Romulo, y Tarquino / traduzido de italiano por Francisco de Queuedo Villegas … — En Lisboa : por Paulo Craesbeeck : impresso a costa de Iuan Leite Perera …, 1648.
    [4], 140 f. : gravats ; 8º (14 cm).
    GOc 65

    Virgilio Malvezzi (Bolònia 1595 – Bolònia 1654)

    Fou escriptor i polític. Es va allistar en l’exèrcit espanyol, amb el que combaté a Flandes i al Piamonte, participant en l’assetjament de Verrua. Posteriorment va formar part de la Cort de Felip IV i, gràcies a la protecció del Conde-Duque de Olivares, fou membre del Consejo de Estado, ambaixador a Londres (1640), consultor del Cardenal Fernando, governador dels Països Baixos, i historiador del regne el 1643. De tornada a Bolònia fou nomenat senador. Notable historiador i moralista, molt preocupat per un estil concís i epigràmic. Escriví, entre altres obres, Discorsi sopra Cornelio Tacito (1622), Il ritratto del privato politico cristiano, estratto dall’originale di alcune azioni del conte duca di S. Lucar (1635), i diverses biografies moralitzants de personatges històrics: Dauid perseguido, Romulo, y Tarquino; i diverses obras sobre la història contemporània, fonamentalment grans èxits de la monarquia espanyola.

    La traducció de Francisco de Quevedo de la biografia clàssica Il Rómulo (1632) va tenir molt èxit, passant a convertir-se en un dels models de la prosa lacònica en castellà. Després els autors cortesans, com Quevedo i Diego de Saavedra, començaran a escriure les seves obres polítiques en prosa lacònica; una tendència que seguirà fins ben entrat el S. XVII. La disposició literària de les seves biografies és senzilla: un seguit de dades recolzades en fonts històriques o bíbliques que conformen un tènue fil argumental que posa de manifest esdeveniments i decisions.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s