Aspectes geoestratègics i militars de la Guerra de Successió

La Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès us convida a la conferència il·lustrada “Aspectes estratègics i militars poc coneguts de la Guerra de Successió” dimarts dia 22 de setembre a les 7 del vespre a la sala Verdaguer, a càrrec de Francesc Xavier Hernàndez, historiador i Francesc Riart, documentalista i il·lustrador

Amb F. Xavier Hernàndez, director del Departament de Didàctica de les Ciències Socials (UB), i Francesc Riart, documentalista i il·lustrador.

Una aproximació tècnica i polièdrica als exèrcits catalans de la Guerra de Successió, i de manera molt singular, a les unitats reglades.

S’hi plantegen els problemes de composició, els mitjans tècnics, la cultura militar, la uniformologia i lògicament les accions que van protagonitzar.

La guerra de Successió (1702-1715) va ser, d’entrada, un conflicte internacional que va afectar la pràctica totalitat d’estats europeus i les seves colònies d’ultramar. El conflicte també va esdevenir ben aviat una guerra civil en el si de la monarquia hispànica. La victòria borbònica va generar una duríssima repressió i un nodrit exili.

Per a Catalunya, com per als altres territoris de la Corona d’Aragó, va suposar, a més, l’abolició de les constitucions i de les institucions de govern pròpies, la fi de l’estat català.

“La formació d’una identitat. Una història de Catalunya” . Tertúlia d’Amics de la Història

Dilluns dia 16 de novembre a les 5 de la tarda a la sala Pompeu Fabra de l’Ateneu Barcelonès, Amics de la Història de l’Ateneu Barcelonès organitza una tertúlia sobre el darrer llibre de Josep Fontana. “La formació d’una identitat. Una història de Catalunya”.

Els primers lectors i tertulians del llibre en aquesta ocasió seran els historiadors Jordi Casassas, Carles Santacana i Maria Mestre. Tot seguit s’iniciarà la tertúlia oberta a tots els tertulians (socis o no de l’Ateneu) que s’hagin inscrit prèviament. Moderaran la sessió Carme Llobet i Joan Solé.

Per inscriure’s cal adreçar un missatge a historiaateneu@gmail.com o bé Administració de l’Ateneu

Si encara no heu llegit el llibre, ara teniu una bona excusa. Aquest llibre extraordinari només el podia haver escrit un historiador excepcional com Josep Fontana.

“La primera motivació que m’ha dut a escriure aquest llibre ha estat la de cercar explicacions al fet que els catalans siguem avui un poble amb un fort sentit d’identitat, de pertinença a un col·lectiu que comparteix, a més de llengua i cultura, unes formes d’entendre la societat i el món.La identitat, és per a mi, una realitat que neix d’una llarga existència compartida, no pas un producte de la terra o de la sang, i és per això que em sembla que és la història qui pot explicar-la millor”

“He tractat d’escriure un llibre senzill i entenedor, deixant de banda tota erudició que no fos estrictament necessària. No he posat gaires notes a peu de pàgina; però qui consulti les referències que figuren al final del volum, veurà que he procurat documentar-me, usant llibres, articles i documents, amb una especial atenció a la recerca més recent” (Josep Fontana)

Podeu llegir un fragment reproduit per la revista Núvol recollit del capítol 11. Transició i recuperació de l’autonomia, dins l’apartat “Un autogovern limitat”

75 aniversari de l’afusellament del President Lluís Companys

La secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès us convida a la sessió “75 aniversari de l’afusellament del President Lluís Companys” que tindrà lloc dijous dia 15 d’octubre a la sala Oriol Bohigas a càrrec de Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i de Jordi Boixaderas, actor que farà una lectura dramatitzada de textos del consell de guerra.

El 13 d’agost de 1940 va ser detingut –juntament amb el seu nebot Francesc Ballester– a La Baule-les-Pins per la Gestapo, per ordre de les autoritats espanyoles amb col·laboració de membres de l’ambaixada espanyola a França. Segons l’historiador Josep Benet, Companys no va ser detingut per la Gestapo sinó per la policia militar alemanya, és a dir, la Wehrmacht. Pedro Urraca Rendueles va ser present a l’operació de detenció del president Lluís Companys a Ar Baol-Skoubleg, a la Bretanya, li féu el primer interrogatori a la presó de la Santé de Paris i el custodià fins a Madrid.

Sigui com sigui, Companys fou portat primer a Madrid, on se li van obrir diligències per “ser el President de la Generalitat, ministre de la República i responsable dels fets realitzats a Catalunya”. Després de diversos interrogatoris, el 3 d’octubre va ser traslladat al Castell de Montjuïc a Barcelona per fer-li un consell de guerra sumaríssim sense garanties processals i, com s’ha demostrat de forma il·legal.

El dictamen de Marc Aureli Vila referent a la sentència de mort del President de la Generalitat Lluís Companys i Jover diu textualment en les seves conclusions:

La sentència que condemnà a mort al President Companys fou una farsa tràgica i monstruosa en la qual no es respectà la llei escrita ni els Principis Generals del Dret ni el Dret de la Gent. La sentència s’ha de qualificar d’assassinat jurídic. D’aquest delicte en són responsables tots els que intervingueren en el Consell de Guerra i aquells que segrestraren el President a França i aquells que aprovaren tot els que es féu. No es tracta d’un error judicial; es tracta d’un crim dut a terme amb plena premeditació (Apartat 4rt. de l’article 412 del Codi Penal) i en menyspreu d’un home i del poble del qual, En Lluís Companys i Jover n’era el President”.

Font: Josep Maria Figueres: El Consell de Guerra a Lluís Companys. President de la Generalitat de Catalunya, Ed Proa, 1997.