El procés judicial sobre el Sis d’Octubre al President Companys

Ja podeu veure i escoltar la sessió per YouTube “El procés judicial sobre el Sis d’Octubre al President Companys” que tingué lloc el dia 6 d’octubre a les 19 h. a la sala Oriol Bohigas, amb Arnau Gonzàlez Vilalta, historiador, i Jordi Boixaderas, actor. Amb una lectura dramatitzada de textos de la causa judicial. Presenta: Joan Solé, ponent de la Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès.

Ver veure la sessió cliqueu aquí

Què  fou el Sis d’Octubre ? Aquell vespre, el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, proclamà l’Estat Català de la República Federal Espanyola. Mobilitzà una sèrie de forces que anaven dels separatistes de les Joventuts d’Esquerra Republicana – Estat Català als d’Unió Democràtica o Palestra i als rabassaires. Però quan arribà el moment culminant d’obrir foc contra l’exèrcit espanyol, ningú no volgué ser responsable de donar l’ordre. El govern català i els sectors separatistes s’arronsaren i fugiren per les «clavegueres». Alhora, certs sectors de l’obrerisme marxista —i alguns anarquistes— cregueren veure en aquell context conflictiu el moment per iniciar la revolució social tan anhelada. Cosa que feren a mitges i sense cohesió però que anticipà molts dels escenaris de l’estiu de 1936. Però què era allò: una revolució nacionalista o una revolta social? O només era el reflex català del conflictiu context espanyol i europeu d’entreguerres?

Sovint, la premsa i els comentaristes de les tertúlies de ràdio i televisió reiteren que el nacionalisme-independentisme català està atrapat en la dinàmica del 6 d’octubre de 1934. Que les forces polítiques i socials que el lideren actualment i les que l’encapçalin en el futur no seran mai prou decidides per actuar amb fermesa en la cerca d’un horitzó inequívocament independent per a Catalunya. Però, realment, què succeí en aquella data tan recordada? És tan transcendent que ha de perdurar i condicionar el present i el futur? És un exemple o referent ineludible? Hi ha punts de connexió entre 1934 i  l’actualitat?

Font: Arnau Gonzàlez Vilalta, E. Ucelay-Da Cal i M. López Esteve: 6 d’octubre. La desfeta de la revolució catalanista de 1934, Ed. Base, Històrica Núm.119

http://www.ccma.cat/audio/embed/844638“>Entrevista amb Arnau Gonzàlez Vilalta a Catalunya Ràdio (6-10-2014)

Aspectes estratègics i militars poc coneguts de la Guerra de Successió

La Secció d’Història de l’Ateneu Barcelonès us convida a la conferència il·lustrada “Aspectes estratègics i militars poc coneguts de la Guerra de Successió” dimarts dia 22 de setembre a les 7 del vespre a la sala Verdaguer, a càrrec de Francesc Xavier Hernàndez, historiador i Francesc Riart, documentalista i il·lustrador

Amb F. Xavier Hernàndez, director del Departament de Didàctica de les Ciències Socials (UB), i Francesc Riart, documentalista i il·lustrador.

Una aproximació tècnica i polièdrica als exèrcits catalans de la Guerra de Successió, i de manera molt singular, a les unitats reglades.

S’hi plantegen els problemes de composició, els mitjans tècnics, la cultura militar, la uniformologia i lògicament les accions que van protagonitzar.

La guerra de Successió (1702-1715) va ser, d’entrada, un conflicte internacional que va afectar la pràctica totalitat d’estats europeus i les seves colònies d’ultramar. El conflicte també va esdevenir ben aviat una guerra civil en el si de la monarquia hispànica. La victòria borbònica va generar una duríssima repressió i un nodrit exili.

Per a Catalunya, com per als altres territoris de la Corona d’Aragó, va suposar, a més, l’abolició de les constitucions i de les institucions de govern pròpies, la fi de l’estat català.